A special place: Vicente Aleixandre/Madrid

Paris/comentarios/Clica en la foto y entraràs en el blog de Oscar Caballero. VENDEUR D'IDÉES

IMAGINA’T! de Jaume Galmés
Impressions de figures
A Josep Uclés i Fiona Morrison
per l’exposició Figure-toi !

Entre dos crepuscles,
dues lluors,
Uclés, que dormia
a la muntanya dels somnis,
treu entre núvols el cap,
els quadres — intactes.
Darrera la cortina-
vel, quadre de si mateix,
aflueixen les formes
del pintor esdevingut pintura:
miracle, objectiu diví, Fiona.
instant
instantània
instància
ànsia
Vius o morts
els teus pintors
Fiona
s’escorren
desfilen
com grans d’arena
per la clepsidra
dels nostres dits
ràpids
fora del temps.

Escrit de Vicenç Altaió

A la Fiona,

Una de les raons de la fotografia és la de demanar-se.
Som a la terrassa de dalt de la Miró, hem d’esquivar les bastides, les proves de rajoles. Li dic a la fotògrafa que m’indiqui com vol que accentui la positura.
Em respon: “primer he de trobar-te”.
Observo que mentre amb una mà aguanta la màquina, amb l’altra sosté un metacrilat de color que deu fer, oh misteri, de captador d’altres plans. Potser portarà fins a mi el buit de la ciutat i el sabrà traslladar fins a la meva anima. Que som idéntics!
Oriento el full. No crec que enganxi amb l’ull l’escriptura i la faci llegible. No m’agradaria que desvetllés el que escric mentre ella retrata.
Ara he sentit el teu fons: la natura. Tu tries la bellesa que espiga, jo pertanyo al buit.
Amb el vent volegen els fulls, s’aixequen per les puntes contra els angles de l’arquitectura del buit I de la llum. Com si se m’escapés l’ànima, la fotografia no-sé-perqu’e sempre em porta a la mort, al testimony del pas del temps. Volejo incinerat. Si això captessis, hauries construït alguna cosa d’immemorial.
Crec, també, que seria molt important que la teva fotografía estigués a favor de les nostres dues ànimes juntes: la natura de la fotografia ordenada I la ciutat de l’escriptura desordenada, com així.
Acabaré aixecant la ploma, sense que toqui el full, a fi que la fotografia s’enlairi I no estigui contruïda damunt de res. Com el tot.
De tot cor,Vicenç Altaió

- de memòria

Curriculum castellano

EXPOSICIONES INDIVIDUALES, PREMIOS E INTERCAMBIOS CULTURALES DE PINTURA, FOTOGRAFIA, Y ESCULTURA.
Fiona Morrison empieza a exponer su obra el año 89. En este currículum se destaca lo más importante desde el año 98.

Próximas exposiciones
-Exposición individual en Joan Prats-Artgràfic
-Exposición individual en la galeria Raab de Berlin
2008
-Exposición individual en la galería KIRON de París, junto al artista Josep Uclés.
2007
_Exposición individual junto a su padre John Morrison en el Instituto de estudios catalanes de París, Diciembre 2006.
-Seleccionada para la exposición itinerante concurso HONDA. Mes de Marzo 2007 Fontana d’Or. Girona
-Ferias de China y Korea, con Joan Prats-Artgrafic,obra “FOLISCOPIS”, mayo 2007
2006
-Exposición individual de fotografia en la Galeria Joan Prats-Artgràfic, Barcelona. “Un lugar especial” (retratos)
2005
-Encargo fotográfico de KRTU, en La Pedrera, conferencias “La física de la estètica”.Libro editado.
-Exposición junto a su padre John Morrison en el Bosque de Can Ginebreda, Banyoles.
2004
-Artistas en el Forum.Organizado por la asociación de galeristas de Cataluña, colectiva, Galeria Canals, Sant Cugat.
-Realización del mural “Pluja” en la pared del Fitness en el Centro Termolúdico Caldea, Escaldes. Andorra
2003
-Exposición individual de fotografía en la galería Joan Prats- Artgràfic. Barcelona “Melancolia”
-Exposición individual de pintura en la sala de exposiciones “Academia de Bellas Artes de Sabadell”. Sabadell
-Exposición individual de pintura en la galería Can Marc de Begur. Girona
2002
-Exposición individual de pintura en la sala de exposiciones del Comú de Escaldes. Andorra.
2001
-Ganadora del primer premio en el “I SIMPOSIUM INTERNACIONAL DE ESCULTURA DE CREIXELL”. Tarragona.
2000
-Accésit entregado por La Generalitat de Cataluña y la firma Samsung en la “VIII Bienal Internacional de atletas olímpicos en el arte”.
1999
-Seleccionada por el departamento de cultura de l’Hérault para participar en les jornadas artísticas “Jeunes échanges de cultures du Mediterranée” en Ganges. Francia
-Realización de 6 vitrales de 200 cm x 130 cm de metacrilato, para el Polideportivo de Encamp. Ppat d’Andorra.
1998
-Accésit entregado por la Generalitat de Cataluña y el departamento de deportes de la Universidad de Barcelona en la “VII Bienal internacional de deportistas olímpicos en el arte”.
-Realización del techo “Bajo las olas” en la sala Luz de Wood en el Centro termolúdico Caldea.

TRIOMF de Laia Noguera i Coflent

(tema amb variacions)
A la memòria d’un gran artista, de Txaikovski,
interpretat pel trio Hyagnis
(Jordi Flaquer al piano, Helena Muños al violí
i Andrea Peirón al violoncel).

I
A l’hivern del matí,
les meves pedres
no tenen fulles.
II
Hi havia l’avinguda de
bedolls
esmorteïda del matí,
triomfalment intricats els braços,
i les basses a terra,
freds els troncs, tanmateix,
malgrat nosaltres.
No sé si ho veus:
les bales de palla, turgents,
i peixos que arribaven
de llum callada.
T’ho dic avui,
des de les meves pedres.
Ho veig
i procuro explicar-ho:
còdols que s’acosten com peixos
i saber que us n’anàveu,
tu i els bedolls,
i que la branca agraeix despullar-se.
No vull que m’expliquis, en canvi,
ara que em veig entre les pedres,
els dies de després.
És cosa meva.
L’avinguda menava
als pulmons de l’hivern.
Encara m’arriben els peixos
d’aquell triomf.
III
El paisatge glaçat
d’aquell matí
en un camí enfangat.
No sabia adonar-me’n,
però venien les llavors,
com peixos,
d’aquestes pedres.
Sostenia, la llum,
les branques despullades
malgrat nosaltres.
Ara m’agrada pensar-hi com si
encara tingués a tocar
les bales de palla daurades
i aquella pell que se n’anava
cap al nom de l’hivern.
Perquè fendírem el camí
en el triomf
i el silenci tenia carn,
i els nostres braços intricats,
els arbres freds
i l’horitzó turgent.
I, tanmateix, saber-ho,
que us n’aniríeu
i que després
em quedarien
les pedres sense fulles.
IV
Després hi ha les arrels,
el marró fresc
acabat de llaurar
i la memòria
de les basses glaçades.
No penso parlar d’injustícia,
és cosa meva.
El paisatge tenia cos
aquell matí
i érem les mans
de la seva bellesa.
No penso parlar de dolor.
Els còdols són suaus
i amb el riu, fa temps que hi convisc.
L’hivern era una mare
i quatre braços al camí.
Calia que es fongués
com la gebrada
en la llum callada dels peixos.
Triomf. Triomf és el que veig
i vull que te n’adonis:
els arbres que ens van engolir,
l’horitzó que esperava,
el fred que ens va fendir
com a les branques,
malgrat nosaltres.
V
M’ho dic avui
perquè ho sabia.

Escrit d'Ester Xargay

Fiona Morrison
La natura de la pintura

El ventre de la pintura de Fiona Morrison
ressona, indecís, i per neguit, escup
el dubte en porpres, entre el càlid i el fresc,
descompost per la llum quan taca la mar: naufragi
de feixos auris de sol que s’ofeguen en la sang dels blaus,
bo i morint per redimir els verds maragda.

Crestes abrandades per les colors del vi
s’engresquen wn l’ascensió, atzarosa; trasbals
amb què davallaran dels blancs als foscs, de l’atzur
al mari de les aigües volubles; llurs formes,
desllorigades, sota els passos perduts
del cap albí dels núvols ennegrits.

Sols i a milers, hereus de l’infinit, s’esmunyen,
lliscosos, com peixos sense gravitació en el si
de la natura; traços vagabunds que sordegen
els topants lirics de l’oceà, línies que flagel-len
icones orfes de sentit, que marginen el punt
i dicten la sentència del retorn.

L’artista i els colors s’han esvanit, xuclats
pel llenç, dins el magma pictòric
del miratge d’un pèlag ancestral; hi sura
l’ou, la pubilla del temps, xopa dins la suor
del faedor foll i recreada de nou
en la natura, legitima com un furt a l’atzar.

Fiona Morrison amaga l’ou dins la pintura
conferint-li allò punyent que no te ni dintre ni fora,
ni contorn, que no te nom i qüestions la mirada
per tal d’assolir el dret a ésser
hereu del tot i raó del no, encarat a no ésser
en boca de qui no en copsi els batecs.

Pigments s’obren en port de cola per omplir
divisions geogràfiques, moviments amb matisos
orgànics de fons marins, un creuer d’angoixes
amb goig de navegar, una cel-la deserts
on son pintades ombres, paranys, recers
contra les injúries de la indiferència,

una natura plàstica que enganya l’àlgebra.

Esther Xargay

CURRICULUM CATALÀ

EXPOSICIONS INDIVIDUALS, PREMIS i INTERCANVIS CULTURALS DE PINTURA FOTOGRAFIA, ESCULTURA i VÍDEO.
-Fiona Morrison comença a exposar la seva obra pictòrica l’any 91.
Realitza 23 projectes pictòrics i escultòrics dins de l’espai termolúdic de Caldea des de l’any 1997 fins ara.
-La seva primera exposició de fotografia la fa a la que desprès esdevindrà la seva galeria, Galeria Joan Prats-Artgràfic, l’any 2003 a Barcelona. L’any 2009 hi farà la seva tercera exposició.
-En aquets moments realitza estades llargues a l’estranger per ampliar el seu projecte “UN LLOC ESPECIAL” de retrats, a nivell internacional. Berlín, Colònia, Nova York, Londres i Paris. Gràcies al recolzament d’un col·leccionista anònim d’Andorra. Artistes fotografiats fins ara: Karl Horst Höddicke, Helmut Middendorf, Markus Luppertz, Harald Klemm, Christo i Jean Claude, Juliao Sarmento, Wang Huai-Qing, Wang Tian Tian, Ray Smith, Lilliana Porter, Fabian Marcachio, Santi Moix i Fernando Bryce…el mes de maig ha quedat amb Robert Longo i altres a NY.
-Rep el recolzament per part de la Fundació Miró en aquest projecte de retrats d’artistes, posant-la en contacte a partir d’aquesta temporada amb els artistes que hi exposen.
Projectes expositius programats per la temporada 2009-2010
2009-Exposició individual de fotografia i vídeo a la galeria Raab de Berlín (Novembre-Desembre)).
2009-Exposició individual de fotografia i vídeo a la galeria Joan Prats-Artgràfic.Director de la Galeria, Joan de Muga. Octubre-Novembre.
2009-Projecte per publicació d’un llibre amb un poeta que li demanen que esculli, li demana a Laia Noguera i Conflent, per AROLA EDITORS, dins la col·lecció “LA IMATGE QUE PARLA”, amb 23 volums ja publicats sobre un fotògraf+un poeta. Director de la col·lecció: Jordi Cervera Nogués (Catalunya Ràdio/iCatfm.Responsable de llibres i literatura i reconegut escriptor). Presentació: setembre-Octubre.
2008
-Exposició individual de fotografia i vídeo a la galeria KIRON de París, junt amb les pintures de l’artista Josep Uclés i Jean Luc Guérin.
-Exposició individual de fotografia I vídeo a la Galeria Canals, “Un lloc especial”
2007
_Exposició individual de fotografia i pintura junt amb les pintures del seu pare John Morrison a l’institut d’estudis catalans a París, Desembre 2006-Obra pictòrica seleccionada per la exposició itinerant concurs HONDA. Clausura de la itinerància el mes de Març 2007 a la Fontana d’Or. Girona.
-Fires de Xina i Corea, amb Joan Prats-Artgràfic, obra fotogràfica “FOLISCOPIS”, maig 2007.
2006
-Exposició individual de fotografia a la Galeria Joan Prats-Artgràfic, Barcelona. “Un lloc especial” (retrats de Jaume Plensa, Josep Uclés, Benet Rossell, Riera i Aragó, Maria Girona, Albert Ràfols Casamada, Frederic Amat, Jordi Alcaraz, Carlos Pazos, Pere Noguera, John Morrison, Fernando Prats, Perejaume, Oriol Vilapuig, Evru, David Ymbernon, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Vicenç Viaplana, Jorge Pombo, Joaquim Chancho, Toni Llena, Antoni Tàpies, Carmen Calvo i Mayte Vieta) Publicació per part de Polígrafa de 24 exemplars de l’obra FOLISCOPIS, amb 23 flipbooks de tots els artistes fotografiats, obra complerta en possessió de la Galeria.
-Exposició individual de pintura i fotografia a la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Fundació Banc Sabadell
2005
-Encàrrec fotogràfic de KRTU, a La Pedrera, conferències “La física de l’ estètica”.Llibre editat. Retrats a Liba Villavecchia, Luís Alvarez Gaumé, Roger Malina, Perejaume, Jesús Galdón, Lluís Reales, Pere Castells, James K.Gimzewski, Rainer Blatt, Isabel de Pedro, Martí Guixé, Alfons Cornella, Àngels Margarit, Isona Passola, Benedetta Tagliabue, Roger Malina, Ricard V.Solé, jean-Philippe Bouchaud, Joan Perelló, Sara Pérez i Jose Ignacio Latorre.
2004
-Artistes al Fòrum (junt amb Anna Lentsch, Salvatore Garau i Roger Voelker).Organizat per la associació de galeristes de Catalunya, col·lectiva, Galeria Canals, Sant Cugat. Instal·lació amb fotografia i àudio -Realització del mural “Pluja” a la paret del Fitness al Centre Termolúdic Caldea, Escaldes. Andorra.
2003
-Exposició individual de fotografia a la galeria Joan Prats- Artgràfic. Barcelona “Malenconia”
-Exposició individual de pintura a la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Fundació Banc Sabadell
-Exposició individual de pintura a la galeria Can Marc de Begur. Girona.

Escrit per la revista Àgora Cultural Andorra

Fiona Morrison
Abril del 2008
Molts dels que ens dediquem a la fotografía, sigui artística com en el meu cas, o documental, periodística de moda etc, etc, segur que s’han preguntat com sería la seva vida sense haber caigut en dedicar-se a aquest mòn paral.lel, perquè realment es com viure la vida amb una altra percepció, suposo que el fet de tenir una cámara a les mans, es com tenir una protesi que has d’apendre a utilitzar, i un cop dominada la técnica, fer-la anar al caprici de cada u, i llavors, ja entra a formar part del teu cos. Pots mirar el teu entorn d’una altra manera un cop t’has endinsat en la fotografía, observar amb ull fotogràfic el que t’envolta i imaginar-te plans o situacions. Assaborir de formes diferents la natura, endinsar-te en la vida d’altres persones, o be fer-los participar d’experiencies noves, per així poder captar aquells moments al teu caprici. Es com un joc d’adults.
Es curiòs com desde petita, la fotografia m’ha atret molt, però els resultats sempre eren nefastos, sempre em sortíen unes fotografies técnicament horroroses, fins i tot, la meva mare, ara fa poc, em va confessar que estava convençuda que jo mai em dedicaría a la fotografía, sort que te una gran psicología i no m’ho va dir mai en aquells moments…qui m’ho anava a dir que un día una de les millors galeries de Barcelona, i una de les mes reconegudes a nivell mundial m’obriría les portes!
A partir d’aquells mals resultats, i amb un neguit a dins que em deia que allò no podía ser, em vaig apuntar a una de les millors escoles de Barcelona, l’escola Grisart. I ja des del primer any vaig començar a dominar la cámara, suposo que era un volcà a punt d’esclatar, i a partir de llavors la cámara i jo ja varem ser amigues. Aconseguía plasmar en una imatge alló que volía. Imagineu-vos fins a quin punt és important perseguir un somni.
La fotografia m’ha ajudat a trobar un camí mes clar en la pintura, fins al punt que totes dues tecniques parlen un llenguatge similar, es a dir, crec que ara s’hi percep el meu estil, allò que vull comunicar, per primera vegada m’atreviría a fer una exposició amb cuadres i fotografies meves alhora; crec que d’alguna manera, la fotografia m’ha ajudat a evolucionar a la pintura, tot i que vaig començar a pintar fa molts mes anys.
Crec que son dues técniques molt diferentes però que ben compaginades aporten un cert equilibri a la obra i també perquè no a la vida, la pintura es una professió molt solitaria, et passes hores i hores sola amb les teles i les pintures, generalment tancada en un estudi, i en canvi, amb la fotografía que he escollit fer, potser expresament per compensar alló que no puc fer quan pinto, surto a plena natura, o be em trobo amb gent per fotografiar i desarrollo la meva part mes sociable; m’obliga a sortir fóra a buscar la inspiració que em cal quan em tanco a l’estudi a pintar. Per mi…l’equilibri perfecte.